Translatio

Translatio

En aquest l’edifici funerari on se significa litúrgicament el traspàs entre el corporal i l’immaterial i el trànsit entre la vida i la mort, podem dir que entrem per la porta i en sortim per la llum de la finestra. El trànsit entre la porta i la finestra ha donat peu a aquesta proposta artística, que utilitza la finestra com a metàfora del llindar entre l’interior i l’extern i entre el visible i l’ocult. És l’ull per on visualment interactuem amb la realitat de fora mentre que la llum que entra revela la realitat interior. Dos espais
connectats: la nau central i la cripta, i un element, la finestra, que amb la seva presència figurada i simbòlica, vol propiciar reflexions essencials sobre el ser, aparença i la nostra relació amb la realitat.
Translatio (o Traslatio) és una paraula llatina amb diferents accepcions: trasllat, translació, transferència, traducció… Aquesta ambivalència de “traslladar i traduir” ens acosta la nostra actitud davant de la realitat durant el viatge en la vida: cerquem la nostra identitat i les coordenades en un món ignot. Fem periples multidireccionals d’aproximació de dalt a baix, de dins a fora, del latent a l’aparent… Intentem traduir el què veiem, entendre i orientar-nos. Naveguem per espais de transferència, opcions, direccions i interseccions constants. Aquest recorregut de consciència és un trajecte de circumval·lació al jo per intentar trobar sentit a coses que possiblement no estan al nostre abast. Però Translatio no està solament enfocada en ser transeünts corporals, sinó que es fixa en deambular entre l’evidència, la realitat revelada en indicis i la ressonància espiritual que ens provoca. Són àmbits amb llindars imprecisos que ens empenyen a la necessitat de veure més enllà de l’aparença i de la mirada epidèrmica.
Translatio especula poèticament entre el visible i l’invisible. Situa l’espai per la creença entre el món percebut i l’intuït. Presenta la paradoxa entre la necessitat de saber i la incapacitat d’entendre un tot que no podem copsar. Translatio descontextualitza per suggerir un recorregut, metaforitza per provocar associacions, fa de l’entreveure un estat d’incertesa, presenta la paraula per estendre significats, revela coses i espais amb la llum i fa present el so en forma d’una nota cíclica, per entrar en vibració conjunta i l’harmònica amb l’espai.

Gabriel Verderi

Gabriel Verderi és un artista visual multidisciplinari que utilitza diversos mitjans per plantejar reflexions sobre la seva pròpia experiència vital formulant aproximacions poètiques sobre la percepció, la realitat i la memòria. El seu propòsit és oferir propostes límpides on el suggeriment
i l’evocació activin ressonàncies en l’espectador i li facilitin una experiència tan estètica com conceptual.
Ha presentat la seva obra de forma individual i en grup en diverses galeries, espais i museus tant nacionals com internacionals. Ha estat cofundador de grups i associacions d’artistes dedicats a la creació i promoció d’Art contemporani: Associació TalTaca (Difusió Art Contemporani -1984/1986), Grup Tàndem (Environment Art -1980/1984) i Trajecte (Associació per a la recerca artística -1986 /1992). Va participar en el projecte internacional “Artist from Barcelona. Eight opcions”. (Associació Trajecte – Grup Usquam – ICEO Denver 1989/1990), i en el projecte personal “Arquetypes of measure” (Denver 1990/1991). Amb la beca internacional Sueca IASPIS (2000), va dur a terme el projecte “One touch rec” a l’associació artística Kunstepidemin de Göteborg.
Compagina la seva activitat creativa amb la tasca docent com a professor de Processos de Creació Artística i la concepció i coordinació de Projectes d´Art Contemporani i Educació a l’Escola Municipal Art i Disseny de Terrassa.

Pàgina web de l’autor: www.gabrielverderi.com

Parroquia_StPere
mdt_centrat