Angel Arcega

Simfonia floral

La meva actual activitat fotogràfica des de l’any 2019, està centrada en el tema que crec que es podria definir com a “bodegó atípic”. El 2019 vaig presentar una exposició a base d’objectes de vidre amb el títol de “Tocs de llum”. Mentre feia fotos d’aquest gènere, vaig descobrir per internet unes col·leccions de flors fetes en estudi, amb uns efectes espectaculars, traços més marcats i definits, més saturats i alhora, també més difuminats, que creaven una intriga o un plaer a la retina de l’espectador. Vaig tardar un temps a descobrir com estaven fetes aquestes fotografies tan impactants. Arran d’això, puc assegurar que ha estat molt gratificant per a mi, submergir-me dins d’aquest gran jardí, tot jugant amb belles flors i creant noves imatges a través del visor de la meva càmera. En aquesta exposició, “Simfonia floral” presento una selecció de fotos de flors, editades d’aquesta manera tan singular i etèria.

Angel Arcega García, va néixer a Ainzón (Saragossa) el 9 d’agost del 1942. En aquest any,  l’empresa on treballava el seu pare, va obrir una delegació a Terrassa i aquest va venir amb la família per fer se’n càrrec i es va traslladar definitivament a Terrassa quan l’Angel tenia només dos mesos.

L’Angel va estudiar comerç, fins als 14 anys, i després va continuar estudiant als vespres altres matèries d’interès. De seguida es va posar a treballar en una empresa del sector tèxtil, un cop allà descobriria  la fotografia. Va ser gràcies al seu cap directe que era precisament  en Jordi Vilaseca i Parramón, president del Grup Fotogràfic i Cinema Amateur del Casino del Comerç de Terrassa. Primer la fotografia es va convertir en el seu hobby i més tard acabaria sent la seva professió. 

No va ser fins al 1963 que es va comprar la seva primera càmera (d’ocasió), una Agfa Karat-35.  A través d’en Jordi Vilaseca, va conèixer les activitats del Grup Fotogràfic i va passar a formar-n’hi part. Aquest any se’n va haver d’anar al Sàhara per fer el Servei Militar i va tornar l’any 1964. Llavors, va començar a adquirir diverses càmeres , fins que l’any 1967  va trobar la seva “companya” definitiva amb la qual faria tota la seva carrera com a fotògraf amateur, la Minolta SR-1.

A partir d’aquí va aconseguir diversos premis, fins que l’any 1978 va guanyar el Premi d’Honor al Concurs Nacional de Retrat, al Grup Fotogràfic El Gra de Rubí. Aquest va ser l’últim concurs en què va participar.

Durant aquest mateix any va obrir  un estudi fotogràfic al centre de Terrassa, assessorat pel seu amic Ignasi Marroyo i, al cap de 33 anys, el 31 de març del 2011,  el va tancar per jubilació.

En el decurs d’aquests anys de professió, va anar participant en diverses exposicions individuals i col·lectives.

 

fotoclub