Mirant als ulls a la barbàrie

“En la mediocridad de los seres humanos, el poder absoluto, el poder de hacer lo que queramos con impunidad, hace que salga lo peor de nosotros”. Geravasio Sánchez.

Mirar als ulls a la barbàrie, sense parpellejar.

Fer-ho durant anys, documentant amb obstinació els moments més foscos de la història de la humanitat de la segona meitat del segle XX.

Quan algú és capaç de fer-ho i, a més, amb el compromís, el respecte vers les víctimes i la tenacitat de Gervasio Sánchez sabem que ens trobem davant d’un mestre. Aquest cap de setmana hem tingut la sort de compartir moltes hores amb ell en el marc del taller La dignidad es lo que importa, en l’Emotiva21, el Festival Internacional de Fotografia Contemporània de Terrassa. 

De Gervasio no calen presentacions. Estem segures que fins i tot aquelles persones a qui el seu nom potser no els hi diu res, reconeixerien algunes de les seves imatges més icòniques: un feix de llum travessant la biblioteca destrossada de Sarajevo o la mirada de les quatre nenes darrera el vidre trencat d’un cotxe a aquesta mateixa ciutat. Formen part de la memòria col·lectiva de tots nosaltres. 

Ha estat un taller intens, difícil a vegades. Aquí no podíem mirar a una altra banda. Durant un cap de setmana hem viatjat de la mà de Gervasio Sánchez per Guatemala, El Salvador, Xile, Sarajevo, Kosovo, Afganistan, Congo, Cambodja, Perú, Iraq, Sàhara, Sudan, Colòmbia, Angola, Libèria, Espanya.

La guerra no es pot explicar

“No es pot explicar la guerra. No és un minut radiofònic, ni 90 línies en un diari. La guerra són mesos, anys, dècades”. Com, llavors, podem enfrontar-nos a aquest repte, a la necessitat d’explicar el conflicte perquè no s’oblidi, perquè no es repeteixi?

La solució que va trobar Gervasio Sánchez va ser centrar-se en la vida cotidiana, en el que passa quan cauen les bombes i la vida ha de continuar malgrat tot, i el més singular de tot, en seguir a les persones que van patir els conflictes a través del temps. 

Els fotoperiodistes acostumen a abandonar el lloc del conflicte quan finalitzen els trets i s’apaga el focus mediàtic, Gervasio, en canvi, retorna als escenaris dels crims per documentar com la vida s’obre pas malgrat les cicatrius. “El problema no són els morts, si no els vius que han de suportar les seves conseqüències durant anys”.

La importància de la salut informativa

Hi ha poques persones a l’estat espanyol que no recordin el gol d’Iniesta de l’11 de juliol de 2010. En canvi, el funeral d’estat més multitudinari des de la Segona Guerra Mundial que es va celebrar a Bòsnia ha quedat en l’oblit més ignominiós. “Això diu molt de la nostra salut informativa” ens ha recordat Gervasio Sáchez. Per això és més important que mai mantenir una visió crítica i qüestionar-nos el que ens expliquen. I com a fotògrafs, lluitar per explicar les nostres històries i trobar la nostra pròpia mirada per explicar el que està passant al nostre voltant.

Ens quedem amb una de les frases que hem escoltat aquest cap de setmana: “Cal documentar tot el que succeeix al món, sobretot aquelles coses que tenen lloc en zones amb clarobscurs o zones obscures, sense cap focus. Dels conflictes sense documentar és molt probable que tothom es desentengui”.

D’això és el que va la fotografia documental.

De memòria.

I oblit.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *