Matria

MATRIA és el reconeixement de la terra com a única pàtria, la terra on la meva mare, el meu pare, les meves àvies i tots els meus avantpassats van enfonsar les mans per alimentar-nos, tal com ho continuen fent 1200 milions de pagesos que actualment alimenten al planeta. És a més un homenatge a la dona camperola, cor i motor de l’agricultura familiar, que de llarg a llarg del planeta, garanteix la sobirania i la seguretat alimentàries.

MATRIA és un crit d’alerta davant les agressions que pateix la mare terra per part de l’agroindústria o la gran mineria, pilars fonamentals d’una economia especulativa que troba en l’alimentació i l’explotació salvatge dels ingents dividends recursos naturals. És també un crit d’auxili davant les violacions dels drets humans que pateix el col·lectiu camperol al món.
A l’epicentre d’aquesta situació hi ha la dona, que pateix problemes afegits com la dificultat en l’accés a la terra, qüestió determinant que propicia una discriminació estructural (familiar, social i econòmica) que genera violències específiques.
Tal és la transcendència del problema de la pagesia que el desembre del 2018 les Nacions Unides aprovava la Declaració sobre els drets dels pagesos i altres persones que treballen en zones rurals.
Aquest treball fotogràfic proposa un relat visual de la realitat que la Declaració pretén protegir, desenvolupant quatre dels drets més rellevants que enlaira i documentant situacions en què aquests són violats en cinc escenaris diferents del planeta. També s’aporten les empremtes visuals de les alternatives recomanades des de la comunitat rural, amb una atenció especial a aquelles protagonitzades per la dona.

Judith Prat

Després de llicenciar-se en dret i especialitzar-se en drets humans, Judith Prat va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia documental. Amb el seu treball, busca interpel·lar a l’espectador i provocar-li no només una emoció, sinó també la reflexió. 

En els darrers anys ha treballat en Àfrica, Amèrica Llatina i Orient Mitjà documentant temes com la guerra de Iemen, la violència de Boko Haram a Nigèria, el conflicte armat i les mines de coltan a la RD del Congo, el conflicte del Kurdistán, les condicions de vida de la població siriana refugiada en els països veïns o el feminicidi a Ciudad Juarez, entre d’altres. 

En 2018 va obtenir la Beca Leornardo d’Investigació en comunicació i ciències de la informació i en 2017 va rebre el Premi Artes&Letras de Fotografia. Els seus treballs han estat premiats en festivals i concursos internacionals com Human photojournalism contest 2015 al Canadà, el Julia Margaret Cameron Award 2014 a Regne Unit, Photofest Award 2014 a Mèxic, Prix de la Photographie Paris 2014, Internacional Photography Awards (IPA) 2014 i 2013 als Estats Units, Moscow Internacional Photo Awards 2014 o el Seminari de fotografia i periodisme d’Albarracín 2013. 

El seu treball s’ha exposat a Espanya, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Círculo de Bellas Artes, PhotoEspaña o la Lonja de Saragossa, entre d’altres molts espais, i en ciutats com Quebec, Montreal, Moscú, Querétaro o Avignon. 

Publica en diferents mitjans nacionals i internacionals com The New York Ties, Al Jazeera, The Guardian Vice, Woz, El Mundo, eldiario.es o el Confidencial. 

Ha dirigit el multimèdia Boko Haram, una guerra contra ellas (basat en els testimonis de les dones segrestades) i el curt documental Tu, siéntate (sobre la campanya militar de l’estat turc contra la població civil kurda durant l’hivern de 2016). 

És membre del col·lectiu de dones fotògrafes Colectivo4F.