La casa de la portera

La casa de la portera

Heus ací que una vegada hi havia un pis petit i fosc, construït il·legalment dalt del terrat d’una torre de pisos de Sant Antoni. Allà hi va viure una portera. Quan la portera va tancar els ulls, el temps va quedar en suspens. Tota una vida abandonada i encapsulada entre quatre parets. 

Raúl Hidalgo va quedar corprès per l’espai des del primer moment en que hi va entrar, captivat per la forta càrrega emocional de les parets. Així naixia La casa de la portera, un projecte que reivindica la necessitat de visibilitzar les persones de la comunitat LGTBIQ+. 

Vivim temps de contradiccions. S’estan assolint grans avenços en la percepció de les orientacions sexuals, les identitats i expressions de gènere. Però, alhora, els estudis indiquen un augment dels intents de suïcidi entre les persones LGTBIQ+, que continuen perseguides i estigmatitzades. 

Amb clares referències a Lorca, La casa de la portera s’erigeix com una antítesi de la Casa de Bernarda Alba. Aquí no hi ha cabuda per a la repressió i la intolerància, no hi ha mirades inquisitorials, no hi ha Bernardes. 

L’exposició combina, com en un joc de miralls, les pintures de l’espai, les fotografies de membres de la comunitat LGTBIQ+ i els retrats de persones d’altres èpoques. El tractament de la llum, tenebrista i colpidor, ens remet a Caravaggio. És la llum entesa com el coneixement que ens ajuda a revelar els secrets de l’ànima humana. 

Raúl Hidalgo

La fotografia d’aquest artista barceloní és intimista i poètica. Fidel a la fotografia analògica i a la química, Raul Hidalgo s’inspira sobretot en el cinema, en autors com Pasolini, Bergman o Yasujiro Ozu. 

Sovint la seva càmera ha retratat membres de la comunitat LGBTG+, artistes i amics. “Shot by shot” és un dels seus projectes més destacats, on ha retratat a reconeguts cineastes i fotògrafs com ara Greg Corman, Bob Gruen, Sakiko Nomura, Jonas Mekas o Isabel Coixet, entre d’altres. El 2021 va iniciar “Des del silenci”,  el seu projecte més personal, on parla de la pèrdua implacable de la seva capacitat auditiva. 

Les seves imatges s’han publicat en revistes d’art i de moda. Ha realitzat diverses exposicions i té obra a la col·lecció permanent del XCèntric (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). 

El 2022 va fundar, juntament amb l’artista Alex Domenech, el col·lectiu Bleach, des del que reflexionen sobre la identitat i les dissidències en l’entorn LGTBIQ+ per mitjà de publicacions.