Exposició fotografia participativa

(Fora de) CONTROL

La Factoria Terrassa

(Fora de) CONTROL.

Des del març de 2020, la fotògrafa terrassenca Mireia Comas ha estat realitzant un reportatge fotogràfic que va derivar en acompanyament social i fotoperiodístic a un grup de joves migrats que es trobava sol davant la crisi veïnal, agreujada per la pandèmia mundial, al barri de Ca n’Anglada de Terrassa. Aquests joves varen ocupar una nau per a sobreviure a les dificultats socials, polítiques i econòmiques.

Gràcies als esforços dels serveis socials de Terrassa ara aquest grup de joves viu des de desembre de 2020 a un pis tutelat per la Creu Roja. És en aquest pis on s’ha dut a terme el taller de fotografia participativa del qual ara en veiem els resultats. La Mireia va deixar la seva càmera per donar càmeres a aquests joves i que ells tractessin d’explicar de primera mà el que veuen, el que senten i el que són.

Mohamed Ait el Haj, Ayoub Iglili, Ayou Elkanbouy, Omar, Ibrahim, Abdellatif Ahamdouche, Younes Laouissi, Hicham, Khalid Aghnaj, Riduan i Anas són els autors d’un conjunt de fotografies que volen mostrar-nos com viuen ara, com es relacionen, com es vesteixen o com dormen. Imatges que poden no tenir una gran càrrega estètica a primera vista ni despertar l’interès de qui les mira. Però és precisament aquesta falta d’estètica segons els nostres cànons i la falta d’interès per part de qui mira, el que més ens parla del col·lectiu a què pertanyen.

Al cap i a la fi la importància de tota aquesta experiència no es resol en l’estètica d’un conjunt d’imatges sinó en tot el temps passat en grup parlant, discutint, rient i aprenent. I sobre tot donant responsabilitat i protagonisme a persones que en el nostre dia a dia creiem irresponsables i invisibilitzats a ulls de moltes persones.

Exposició produïda per Institut de les Desigualtats.

Taller dirigit per la fotògrafa terrassenca Mireia Comas.

Comissariat exposició Mireia Comas i Toni Amengual.

Mireia Comas, (Andorra, 1976) és una fotògrafa documental i fotoperiodista freelance amb seu a Terrassa (Barcelona) La seva obra es centra principalment en els moviments socials del seu país i en la denúncia de les injustícies dels més vulnerables.

El seu primer reportatge destacat és sobre el moviment okupa de Terrassa i Barcelona a finals dels anys 90.

Després va col·laborar com a fotoperiodista en diferents diàris com: el País, la Vanguardia, el Periódico entre altres. 

Del 2003 fins al 2006 va treballar de fotògrafa al Departament de Medi i Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Del 2007 al 2012 es va dedicar a jornada completa a criar els seus tres fills.

A partir del 2012 torna un altre cop en el món de la fotografia fent sessions de nounat i familiars, fins que al 2017 comença altre cop a col·laborar com a fotoperiodista en diferents diaris com: el Món.cat, el Nacional, Diari de Sabadell entre altres. 

Actualment col·labora també amb l’Institut de les Desigualtats, fent projectes documentals sobre temes relacionats amb la islamofòbia i el racisme.

Destaquem:

  •  “Els castells no són de princeses” un reportatge sobre el món casteller que culmina amb una fotografia que va fer la volta al món, no deixant indiferent a ningú ; “el petó casteller”. Exposat a la Sala Muncunill i al Fine Art Igualada. Reportatge finalista al Siena International Photography Award (2017).
  • “Atrapats” un documental sobre un grup de joves migrants que viu en situació irregular a Terrassa. Finalista Al 16h Julia Margaret Cameron Award (2021), finalista al primer premi de fotoperiodisme Joan Guerrero (2021), finalista al Premio Zampa de fotografia documental (2021) i primer premi de fotoperiodisme Miravisions (2021).
Emotiva Festival