Visita comentada

(Fora de) Control

La Factoria Cultural

23 d'octubre a les 17:30h

“Nosotros cuando hablamos con la familia decimos que estamos bien. Pero no estamos bien”. Aquesta frase colpidora és un dels testimonis dels protagonistes del fotoreportatge Atrapats, de la fotògrafa egarenca Mireia Comas.

Van caldre set mesos i molts caps de setmana, nits, converses i tes compartits perquè Mireia Comas es guanyés la confiança dels catorze joves magrebins que malvivien en una nau ocupada de Sant Pere (Terrassa). Tots havien vingut perseguint un somni que, com passa sovint, havia esdevingut malson. Invisibilitzats per la societat i la burocràcia vivien en condicions d’extrema vulnerabilitat: sense aigua, assetjats pel fred, la brutícia i les rates. 

Comas els va conèixer a través la xarxa de suport mutu Terrassa sense murs. “Em va impactar molt saber que aquesta realitat succeïa al costat de casa meva” – explica- “i vaig sentir la necessitat de documentar i visibilitzar-la per intentar fer pressió i canviar la situació dels centenars de joves que malviuen a les nostres ciutats”. 

Comas va fotografiar el seu dia a dia durant els mesos més crus de la crisi sociosanitària: jugant al pati de ciment de la fàbrica abandonada on vivien, caminant entre la runa, recollint ferralla, fent foc i compartint els àpats. 

Un any i mig després, gràcies a la visibilitat del seu projecte i als esforços dels serveis socials de Terrassa, aquest grup de joves viuen en un pis tutelat. I Atrapats, el projecte que els va fer visibles, ha rebut diversos premis de fotoperiodisme tant nacionals com internacionals. El darrer ha estat el primer Premi Miravisions de Fotoperiodisme, però abans ja havia estat finalista del Premi Joan Guerrero del San Pol DOC i del premi Zampa de Fotografia Documental, i havia obtingut una menció honorífica en el Julia Margaret Cameron Award, en la categoria de documental i reportatge. 

Les imatges del reportatge no estaran soles. Les fotografies de Comas dialoguen amb les imatges fruit del taller participatiu que van realitzar els mateixos protagonistes. “El taller va ser també un exercici d’empoderament. Era la forma que aquests joves poguessin expressar què senten, mostrar-nos com viuen” – explica Mireia Comas.  

Acostumem a veure aquestes situacions des del punt de vista de l’observador, però no explicada pels mateixos protagonistes. “Per això, després de mesos treballant amb ells, quan ja tenia el gairebé finalitzat el projecte, em vaig adonar que calia que fossin ells qui mostressin el seu punt de vista”. Així va néixer el taller de fotografia participativa i l’exposició (Fora de) Control

“Aquest taller no hauria estat possible sense el suport econòmic de l’Institut de les Desigualtats, en el marc del projecte: Deconstruint Blanquituts finançat per l’Agència Catalana de Cooperació 2020-2022”  – explica Comas-. Un taller que, a més, va esdevenir molt més que un exercici d’expressió fotogràfica. El treball proper amb els joves es va convertir en un acompanyament social i fotoperiodístic en un moment en què es trobaven sols davant una greu crisi veïnal al barri de Ca n’Anglada, agreujada per la pandèmia mundial. 

accd
ullsdona
insdesigualtats
Emotiva Festival